DOSSIER 2007

PROPOSTES PER A UNA GESTIÓ MUNICIPAL BASADA EN LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

LA GARRIGA, 29 D’ABRIL DE 2007

TAULA 1: URBANISME, MEDI AMBIENT, SOSTENIBILITAT I PATRIMONI

URBANISME

Creixement urbà i sostenibilitat

1. Dinàmica de creixement accelerat (2003 – 2007)

Des del 2003 fins l’actualitat la Garriga ha passat aproximadament dels 12.000 als 15.000 habitants (un increment del 25% en 4 anys).

El PGOU 2001 preveu un sostre de 17.000 habitants, però té qualificat sostre per a més de 20.000 habitants.

La dinàmica de creixement pels propers quatre anys possiblement no serà tan forta com els últims 4 anys, però probablement s’arribi als 17.000.

Només amb el desenvolupament del Pla Parcial de can Noguera i de les UA de la carretera Nova i del carrer Calàbria s’han arribat a aquests 15.000 habitants.

S’ha urbanitzat la zona industrial de can Terrers i s’ha conclòs el creixement al sud. S’està acabant el barri de can Illa.

S’ha seguit, per tant, el creixement linial del municipi que repercuteix en més necessitats de mobilitat i agreuja la dificultat d’accés al centre.

La iniciativa privada ha fet el que li és propi: urbanitzar i edificar.

Però l’increment de població que això suposa comporta més necessitats:

• Escolars (s’ha doblat l’escola Pinetons i està a punt de doblar el CEIP Giroi)
• Queda pendent per fer:
• Els habitatges socials
• La millora i ampliació del parc dels Pinetons
• El passeig fluvial en aquesta zona nord.
• Donar contingut i forma a la important àrea d’equipaments i espais verds de la zona de can Terrers i la seva integració amb el tram final del torrent del Malhivern.

COM PLANTEJA CADA GRUP AQUESTA QÜESTIÓ?

2. L’hora de la transversalitat (2007 – 2011)

La Garriga necessita créixer en el sentit transversal. Guanyar centralitat. El polígon de la Doma, que ha d’ajuntar el barri de can Noguera i el de Roques – Nualart amb el centre pel nou pont de can Luna està en fase de reparcel·lació, prèvia a l’urbanització. L’urbanització d’aquesta zona és la solució que apunta el PGOU (ja des del 1984) per a millorar i donar mida al centre urbà del poble (un poble que s’aproparà als 20.000 habitants i que pot esdevenir centre comercial i de serveis d’una àrea més gran (l’Ametlla, Figaró, Cànoves – Samalús, Llerona, els Gorchs... amb 10.000 habitants més).

Una urbanització que ha de donar espais per equipament (la zona del camp de futbol i el poliesportiu), que ha de donar espais verds (jardins de la Doma i el tram central del passeig fluvial) que ha de donar sòl per a habitatge d’iniciativa social pública (30%). Que pot donar espai per a aparcament a 5 minuts del centre…

En els propers quatre anys:

• La iniciativa privada farà el que ha de fer, al seu ritme i segons marqui el mercat immobiliari.
• La iniciativa pública ha d’aprofitar-ho per a resoldre tots aquests temes esmentats. És essencial la construcció del pont, el tractament del Congost i la posició d’equipaments que arrosseguin el centre cap aquest punt i que de rebot resolguin problemes de mobilitat.

Seran 1.800 habitants que generaran necessitats escolars i de tot tipus, però que estaran situats de la millor forma possible.

ÉS TAMBÉ LA VOSTRA PRIORITAT?

3. La Sínia – can Luna

En aquest creixement transversal hi té un paper clau l’eix cívic (de l’estació al camp de futbol) i sobretot n’han de ser el motor, la solució que es doni al gran espai públic la Sínia – Can Luna.

No podem esperar més!!! Ens cal un projecte global, ben treballat i que generi molt de consens, que aconsegueixi fer d’aquest indret, no una zona de neguits sinó un espai central que dinamitzi el nostre poble. En això tots en teniu responsabilitat.

• Accelerar el trasllat de can Luna
• prioritzar la construcció del pont i l’adequació del passeig fluvial en aquest tram.
• Ubicar-hi els equipaments
• No condicionar l’espai de la Sínia a necessitats puntuals.
• Un projecte marc que doni resposta.

COM PLANTEJARÍEU LA QÜESTIÓ?

4. Can Violí

Amb l’esmentat polígon de la Doma i les unitats d’actuació que es vagin construint per relligar el teixit urbà arribarem al 2011 amb 17/18.000 habitants i amb urbanització i possiblement edificació per anar als 20.000 habitants al 2015.

Què hem de fer llavors? És bo seguir creixent? És “sostenible” tot plegat? Convé frenar? Com s’ha de fer si és el cas?
Posar ara en marxa l’agenda 21 local pot ajudar a resoldre aquestes qüestions.

La proposta del PGOU d’edificar el polígon de can Violí és l’ampliació natural i immediata.

Suposa un nou barri de 2.000 habitants

La seva urbanització pot resoldre el problema de vialitat que planteja el pas a nivell de la carretera de Samalús. Amb pas soterrat a la via pel carrer de Samalús.

Suposa la incorporació a sòl públic del bosc del Malhivern i de la Bòbila.

Pot generar problemes de vialitat al Passeig i a la Ronda del Carril.

Es perd un paratge molt proper i característic del nostre poble.

S’ha de revisar el PGOU en aquest punt? Es pot reconduir per donar més densitat amb menys extensió. Com defensar el Malhivern de la pressió que una urbanització tan popera hi pot generar?

COM PENSEU CADA GRUP / EQUIP ABORDAR AQUESTES QÜESTIONS QUE TENEN DE COMÚ ABORDAR EL CREIXEMENT URBÀ EN QUÈ ESTEM FICATS AMB EL NECESSARI EQUILIBRI PER A LA SOSTENIBILITAT?

LA MOBILITAT I ELS ESPAIS VERDS

La mobilitat – major qualitat de vida per a tots

1. Les illes de vianants

Els darrers 4 anys han donat de sí un estudi de la situació, s'han detectat els problemes, s'han apuntat solucions. Però no sembla que s'hagi trobat la viabilitat de les mateixes.
- hi ha més gent que agafa el tren, més que utilitza l'aparcament.
- hi ha més cotxes que utilitzen el Passeig per a sortir i entrar.
- hi ha més semàfors
- s'ha mostrat necessària la provisional àrea d'aparcament de la Sínia
-segueix complicat l'accés al centre per als vianants, sobretot els dissabtes i a excepció del tram del carrer dels Banys que va de la carretera de l'Ametlla al carrer Figueral.

Si volem exercir de “capitaleta” cal un centre més agradable, més per als vianants. Per poder-ho fer calen zones d'aparcament properes. Aquestes són difícils de trobar i cares. Però mentrestant cada vegada som més, amb més vehicles i més grossos.

Ja veiem que el que cal primer és un canvi d’hàbits més general a nivell de tota la població per posar l'interès de tots per davant de l'individual. Però seguidament cal trobar solucions als problemes concrets.

Com motivar perquè agafem menys el cotxe.

On s'han de fer les bosses d'aparcament, de quin tipus, amb quin finançament?

Fins on cal fer del centre illa de vianants?

Com potenciar el transport públic i la bici?

Reduir el transit del Passeig, buidar el centre de cotxes

Resoldre aquests aspectes milloraran la qualitat de vida de tots, cal l'empenta de tots per posar-nos-hi.

COM HO PENSEU ABORDAR ELS GRUPS QUE US PRESENTEU?

2. El ferrocarril

Ja en un àmbit més general i a l'hora específic, ens tocarà aviat viure el desdoblament de rodalies.

La solució que es doni des de l'administració competent ens afectarà directament.

La Garriga en resultarà afectada en positiu,sens dubte, però també pot ser que en negatiu.

Hem de poder dir-hi “la nostra” com a poble, ja que s'obren molts interrogants (més enllà de la millora d'horaris i velocitat d'arribada a lloc).

• Com quedarà la Ronda del Carril amb el desdoblament?
• Com es resoldrà el pas a nivell de la carretera de Samalús?
• Convé mantenir la posició central de l'Estació? Generarà més trànsit pel centre? Cal una estació alternativa o una complementària? (compartida amb l'Ametlla, Llerona, Cànoves - Samalús al límit sud del municipi)
• Pot ser el sota de la via un bon aparcament?
• O al revés? Es pot soterrar la via i fer un vial a sobre? Es pot millorar el trànsit longitudinal però, i el transversal?

El repte és important i molt proper. El nucli urbà de la Garriga, amb una població cada cop més dedicada als serveis, genera un moviment de desplaçaments en tren de més d'un miler diaris.

Amb una potencial àrea propera de municipis que el poden utilitzar.
Es poden produir importants disfuncions urbanes (aparcaments ocupats tot el dia, trànsit pel centre, dificultats de pas,...)

S'ha de tenir estudiat i ens hem de poder defensar. És una oportunitat de les que passen un cop al segle.

COM PENSEN ELS DIFERENTS GRUPS QUE S'HA D'ABORDAR AQUESTA QÜESTIÓ? QUINES IDEES HI HA AL RESPECTE? QUINA METODOLOGIA DE TREBALL CAL ENGEGAR?

3. Espais verds i patrimoni natural

Sense fer res, conservant el que tenim, la Garriga disposa d'un entorn magnífic. Qualsevol garriguenc des de casa camina entre 10 minuts i ¼ d'hora i és en plena natura.

Hi vivim, però, una mica d'esquena. L'autovia frena l'accés al Puiggraciós i els Cingles. Tenim els passos naturals (torrenteres) molt deixats. S'han d'incentivar les neteges periòdiques.

D'altra banda la via del tren també és un fre i ni el torrent de la Cova ni el de la Mesquita, ni el Malhivern acaben d'oferir uns passos i una connexió, prou fàcil i agradable, amb el vessant sud del Montseny. L'edificabilitat que preveu el PGOU pot perjudicar aquesta connectivitat.

No queden fonts, no hi ha rescloses, trobem a faltar els “berenadors”.

El Congost baixa més net, però és poc “passejat”.

Cal millorar i mantenir el camí del Molí del Blancafort fins a Gallicant – Figaró.

Cal millorar l'accessibilitat a la font de can Mau, als petits aiguamolls que s'hi formen.

Cal cuidar les rescloses, alguns dels horts propers i alguns recs  que encara expliquen el passat agrícola del Municipi. És un patrimoni que no s'hauria de perdre.

El Congost, en el seu espai més central, tractant-lo de la forma més natural possible.

El paratge de la Doma, un bon mirador, recuperar-lo pel poble.

L'agenda 21 ha de ser l'instrument que sensibilitzi la ciutadania i els governants per saber créixer en el respecte per aquest patrimoni natural tan esplèndid.

QUÈ PENSA FER EL VOSTRE GRUP PER DINAMITZAR AQUEST INSTRUMENT?

PLA D’EQUIPAMENTS

Acordem com a imprescindible per a aquesta propera legislatura abordar de forma participada i consensuada un Pla d’Equipaments que doni sortida, a curt i mitjà termini, a les necessitats per un poble de 18.000/20.000 habitants. La Garriga necessita un Pla d’Equipaments:

- que en detecti les necessitats

- en fixi la quantificació

- en resolgui la ubicació

- en projecti la solució

Els elements que el futur Pla d’Equipaments ha de tenir presents són:
 
El Centre Cívic

- ha de ser únic i central o potser seria millor ubicar-ne per  barris i de més petit format?

- se li ha d’integrar algun servei educatiu (IME, EMA…) o no?

- estudiar les potencialitats de can Luna

La localització i mida del CAP

A la Sínia pot quedar petit i condicionar l’espai per a d’altres usos així que perquè no situar-lo més enllà del riu i ajudar al creixement del barri de la Doma?

Estudiar les deficiències evidents de la piscina descoberta i també de la coberta i solventar-les.

Les llars d’infants que encara manquen i que s’ha d’estudiar tant l’ubicació com la capacitat que tindran perquè no quedin petites abans d’inaugurar-les.

La posta en ús dels patis de les escoles perquè puguin ser utilitzats fora de l’horari escolar, paliant així el dèficit de llocs d’esbarjo i per a fer activitats per a nens i joves sense necessitat de crear cap estructura nova.

La millora dels espais educatius i lúdics en els barris.

L’escola que falta (es podria situar a la Unitat d’Actuació (UA) de la Doma)

L’IES que faltarà en poc temps

L’ús per a la Domeria vella (destinat, per exemple, com a Museu/Arxiu
històric…)

Can Mora i Can Raspall (què hi haurà?)

El Patronat: intervencions per donar-li major polivalència?

Cobriment d’alguna pista (per ex. la núm. 1)? Nou poliesportiu a Can
Terrers?

Alberg de Joventut / Centre de Natura (per exemple a la Bòbila…)?

TAULA 2 : CULTURA, PARTICIPACIÓ CIUTADANA, COMUNICACIÓ, EDUCACIÓ, SALUT, BENESTAR I INCLOSIÓ SOCIAL, COOPERACIÓ I SOLIDARITAT, JOVENTUT, ESPORT, NOUVINGUTS I GÈNERE.

Els temes i reptes plantejats i treballats en aquesta taula són difícils de tractar per separat donada la seva naturalesa, doncs estan en la seva majoria íntimament relacionats els uns amb els altres. És per això que, tot i que agrupem les propostes segons els diferents temes, alguns s’han treballat de manera transversal i global com és el cas del gènere i la immigració.

1. Que en l’elaboració dels programes polítics de tots els partits i, posteriorment, en l’elaboració del programa de govern es tingui present el fenomen de la immigració com una realitat que afecta el conjunt de la ciutadania i les diferents polítiques de manera transversal i global i que, per tant, impregni cada apartat dels programes polítics i no sigui considerada una temàtica a part, independent.
2. Que el concepte de gènere estigui present també en tots els apartats dels programes, no com a una simple utilització contínua, políticament correcta i que provoca cansament de l’alternança constant del corresponent mot femení cada vegada que surt un masculí ( ciutadans i ciutadanes, garriguencs i garriguenques, etc. ) sinó com a element diferencial a l’hora de definir les diferents polítiques. És evident que les necessitats mèdiques d’homes i dones són diferents, per tant això s’ha de tenir present a l’hora de dissenyar les polítiques de sanitat. Aquest és un exemple però aquesta visió de gènere s’ha d’aplicar a totes les temàtiques (és a dir, a totes les regidories).

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3. Adhesió incondicional a tots i cadascun dels punts de l’agenda 21 i compromís del pes real que aquesta tindrà a l’hora de determinar les polítiques municipals.

4. Pressupostos participatius. Hi ha partides del pressupost que pot decidir la gent. No contemplar-ho com a un ideal o un futur sinó que els exemples d’altres poblacions ( El Figaró-Montmany per exemple ) ens demostren que és un element possible en aquest moment. En un procés conjunt entre l’administració municipal i els ciutadans s’haurien de definir quines partides estarien subjectes al procés de pressupostos participatius.
5. Construcció d’un sistema estable de participació a través dels Consells sectorials com a òrgans participatius. Funcionament real dels Consells Municipals que haurien d’estar dividits en diferents àmbits temàtics (Consells temàtics: Consell de Cultura, Consell de Benestar, Consell de Joventut,... ). Voluntat real per part dels partits polítics perquè aquests funcionin. Els Consells Municipals han de ser necessàriament vinculants i no només consultius. Compromís real amb la participació de la ciutadania, si les persones no perceben que la seva participació i les seves opinions s’incorporen a les polítiques municipals no ens podem queixar ni sorprendre de la baixa participació, doncs la gent no veu que aquesta incideixi en les polítiques municipals. Tanmateix, s’haurà d’informar degudament dels temes que surtin en els  Consells.
6. Definir i establir uns canals d’interlocució privilegiada amb les entitats i associacions del poble.
7. Creació d’un programa de polítiques i accions específiques per a fomentar la participació. La democràcia participativa no es pot quedar (com esdevé gairebé sempre) en una bonica declaració de principis sinó que s’ha de fomentar i posar les eines i els mecanismes perquè sigui un fet real. Programació de com gestionaran la participació durant els quatre anys del seu govern amb propostes concretes més enllà del dia de les eleccions.
8. Acceptar la participació ciutadana com a l’única manera realment democràtica de fer política i no veure-la com a quelcom que els qüestioni com a polítics o com a un element que els treu poder.
9. Creació d’un Consell de Participació on tots els ciutadans poguessin fer sentir la seva veu i poguessin participar en la gestió i/o solució del que els afecta. Aquest Consell de Participació també serviria per paliar en part una de les majors injustícies del nostre sistema polític: el fet que persones que viuen, treballen i participen en la vida del poble no puguin exercir el seu dret a vot pel fet d’haver nascut en un país no considerat desenvolupat. En els Consells de Participació els immigrants serien un habitant més de La Garriga i podrien participar activament en la política del seu poble.
10. Creació d’una reglamentació que permeti ordenar la relació entre el Govern Local i la ciutadania amb un seguit de regles clares (redacció d’un Reglament de Participació Ciutadana).
11. Elaboració d’un Pla Director de Participació Ciutadana i execució d’aquest.
12. Posada en marxa de projectes específicament participatius ( Agenda 21, Pla de Gestió del Patronat, Pla d’usos del futur Centre Cívic,...).
13. Fer els plens “oberts”, amb un torn de paraula perquè pugui intervenir qui vulgui. I l’excusa que la gent no l’utilitza no és vàlida per a eliminar la possibilitat d’intervenir.
14. Establiment d’un mecanisme pel qual es pugui convidar a participar en els plens que anomenarem temàtics (a diferència dels plens més de gestió) les persones i entitats interessades en el tema (ex. si es volgués fer un pla integral d’una zona de La Garriga).
15. Compromís de l’equip de govern de reunir-se amb certa periodicitat (podria ser 2 cops l’any) amb una Comissió de Seguiment formada per Ciutadans que faria el seguiment de l’estat del pla de treball de la regidoria o equip en qüestió. Prèviament s’ha de concretar des del consistori el pla de treball per a aquest període de temps per tal que la comissió de seguiment pugui demanar comptes i preguntar sobre l’estat dels diferents projectes i accions.
16. Convocar un concurs d’idees per al futur Centre Cívic.
17.  Crear els Consell de Barri i proporcionar un espai on la gent dels barris pugui reunir-se quan tingui necessitat i tan a prop del seu àmbit com sigui possible (no és necessari construir infraestructures sinó que es poden aprofitar les escoles, l’auditori de l’escola de música, una sala de la biblioteca,etc.). 

COMUNICACIÓ

18. Elaboració d’un reglament per tal que l’Organisme Autònom dels Mitjans de Comunicació sigui, com diu el seu nom, realment autònom. Actualment la independència en relació al Consistori municipal és inexistent.
19. Establir un seguit d’elements i accions per garantir i mantenir la comunicació entre l’ajuntament i el poble i poder així explicar el que es fa i el perquè del que no han fet. S’han d’establir una sèrie de canals diversos per a aquesta comunicació.
20. Inici immediat de les emissions de Ràdio Silenci tenint presents, per descomptat, les persones que van iniciar i impulsar el projecte. Compromís dels partits polítics per tal que la Ràdio sigui independent i elaboració d’una normativa que ho asseguri.
21. Establir de manera clara, pública i transparent qui decidirà la programació radiofònica.
22. Radiació dels plens municipals.

BENESTAR

23. Crear la figura (amb contingut) del Síndic dels Garriguencs. Consensuar amb els ciutadans les atribucions que tindria. Seria un càrrec vinculant, i no merament consultiu. Ha de tenir una partida pressupostària pròpia que garantitzi la seva independència en relació a qualsevol regidoria.
24. Posada en marxa d’un Centre de dia municipal (per exemple a l’actual edifici del CAP).
25. Creació de la regidoria de Cooperació i Solidaritat.
26. Crear un protocol per a evitar i sancionar l’assetjament immobiliari.
27. Crear una “oficina de la dona” que reuneixi en el mateix indret els serveis jurídics, psicològics, assistencials, de protecció i d’informació per tal que coneguin tots els serveis i oportunitats que tenen a l’abast. Aquesta oficina pot recollir també les denúncies per discriminació o desigualtat provocada pel fet de ser dona.
28. Augment de les ajudes a les famílies més desafavorides contractant, si fos necessari, més personal que depengui directament (sense subontractacions d’empreses privades) de l’administració municipal.
29. Creació de pisos municipals per a situacions de risc ( ex. persones grans que es queden sense casa, gent amb economia precària que perd la llar en divorciar-se, joves que no poden viure amb la seva família però són massa “grans” per estar sota la tutela de la Generalitat,...).
30. Possibilitat de sancionar (per exemple amb multes o augment dels impostos) les empreses que siguin denunciades i es demostri que paguen menys les dones que els homes per fer la mateixa feina.
31. Fer polítiques més integradores d’altres realitats i altres cultures tenint present que no estem en relació a la immigració en una etapa d’arribada de fluxos i d’acollida sinó de cohesió i convivència.
32. Fer accions de sensibilització de la població per tal de fer patent l’enriquiment social i cultural que suposa la presència dels nouvinguts.
33. Fer polítiques reals i efectives per a assegurar el dret a l’habitatge.

CULTURA

34. Funcionament real i potenciació del Consell de Cultura, que hauria de funcionar a partir dels barris. El Consell de Cultura no ha de marcar només la Festa Major sinó que és el lloc on s’ha de decidir la política cultural del poble.
35. Crear una xarxa de relació de l’activitat plàstica, la dansa, la participació teatral i les altres arts a través de l’Escola Municipal d’Art, l’Escola de Música i els altres equipaments del poble.
36. Fer possible l’obertura diària de la Fundació Fornells-Pla i Conxa Sisquella.
37. Promoure un turisme cultural que pogués descobrir i gaudir el Modernisme, el refugi de la guerra civil, les ruïnes romanes,...
38. Creació d’un museu-arxiu històric.
39. Gestió del Patronat: ha de quedar en mans de les entitats i les persones i s’ha d’acostar a la gent.
40. Fer un Consell Consultiu del Patronat amb els grups d’artistes de La Garriga que pugui decidir part de la programació que es fa. Evitar que la programació quedi en mans d’una única persona-tècnic.
41. Creació d’una companyia de teatre i una altra de dansa residents al Patronat.
42. Fer del Patronat un lloc de creació artística.
43. Creació d’una ludoteca municipal (que farà que la Biblioteca deixi de ser un aparcament de nens o un servei de cangur gratuït encobert). A més, les ludoteques són llocs molt integradors i fonamentals per a la socialització.
44.  Obertura matí i tarda de la biblioteca perquè l’actual horari limita l’accés a la cultura a gran part de la població.

ESPORTS

45. Potenciar l’esport escolar (que és un element d’integració perquè qualsevol nen pot fer l’esport que vulgui) al marge de l’activitat dels clubs esportius.
46. Fer espais a cada barri per poder jugar a fora, per fer la vida de carrer d’abans. Que no hagis d’anar a un club per poder jugar a bàsquet, futbol o qualsevol altre esport o joc. Això es podria solucionar en part obrint els patis de les escoles i els IES fora de l’horari escolar. S’han de tornar a socialitzar els espais públics.

JOVENTUT

47. Obrir fora d’horari lectiu els recintes escolars per poder tenir accés als ordinadors i a d’altres recursos.
48. Crear un Casal de Joves que el puguin gestionar ells i que no estigui tutelat per l’ajuntament. Des de les administracions existeix la idea que quan creen un espai s’han d’ocupar de gestionar-ho i no és així, aquests espais (casal de joves, centre cívic) els han de gestionar les persones i no la institució, no els tècnics.
49. Manca de parcs i zones verdes. Una societat que ocupa l’espai públic és una societat més sana.
50. Manca d’alternatives d’oci a La Garriga per a una franja d’edat molt important a la que només li queda esperar a fer els 18 per tenir cotxe i sortir per altres pobles.

ANNEX 1

BUIDATGE DEBAT ELECTORAL DE L’AJUNTAMENT
(FET PER L’ORGANISME AUTÒNOM DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ)

BUTLLETES

• Combatre el racisme i la xenofòbia
• Il·luminació insuficient i brutícia
• Tremolencs:
  - Què es farà amb la junta de cooperació de la urbanització dels tremolencs?
  - Es tardarà molt a arreglar?
• Mobilitat:
  - Accessibilitat al centre per persones amb mobilitat reduïda
  - Qui paga el bus que va de l’Ametlla a la Garriga?
  - Límit de velocitat al pont de l’estació
  - Asfaltat a la Ronda del Carril
  - Voreres més amples (c. Sant Francesc,...)
  - Adaptar les voreres i l’accés als edificis públics per a persones amb discapacitat
  - Com s’actua davant el pla de mobilitat? Les fases que es posaven en marxa s’aturen? O es tiren endavant?
  - Quan serà peatonal el centre de la Garriga?
  - Es podria aparcar només a una banda del c. Banys? No és prou ample i el pas de camions i serveis fan retencions.
• Què us motiva a ser polítics?
• Joventut
  - La vivenda té uns preus molt elevats
  - Millorar la política envers els joves
  - Centre cívic més gran
  - Més activitats per joves (disco, casal)
  - Què es farà en termes de política social?
  - Per què no hi ha locals a la Garriga?
  - Es demanen locals d’assaig a la Garriga (per músics)
  
• Previsió del creixement del poble en els pròxims 5 – 10 anys
  
• Teatre
  - Quina política de gestió del Teatre es farà servir?
• Millorar l’aspecte de les cases Modernistes del Passeig
• Esports
  Per què la piscina és tan petita i el camp de golf tan gran?
• Participació ciutadana
  Quina projecció es vol donar a la participació ciutadana?
• Seguretat ciutadana
  - Més vigilància nocturna
  - Treure cotxes abandonats del carrer
• Contaminació acústica (sobretot a les nits i ,també, de les motos)
• Carril bici (perquè els alumnes puguin arribar als centres d’ensenyament sense perill)
• Com es pensa anul·lar els embassaments d’aigua quan plou al creuament de l’Ametlla – restaurant de les piscines (Carretera Nova).
• Per controlar els excrements dels gossos i a la gent que els porta, què es pensa fer? Al passeig n’està ple.
• Com pensa afrontar el nou ajuntament el deute econòmic que aquest arrossega?

MAILS

• Propostes dels grups polítics per al foment, promoció i ús de la llengua catalana al municipi.
• Algun dels grups que es presenta té la intenció de fer complir la llei 39/1981, de 28 de octubre, per la qual es regula l’ús de la bandera d’Espanya? En concret els articles 3.1 y 6.2, on s’estableix la obligatorietat de la seva presència a l’exterior de tots els edificis de l’administració municipal de l’estat, i que, en el cas d’onejar amb d’altres banderes, haurà d’ocupar el lloc de màxim honor.
• Donar prioritat a l’adequació i adaptació... 'Del pla de mobilitat per a persones amb discapacitat'  A totes les aceres, per tots els edificis públics (biblioteca) (passeig) etc
• M’agradaria saber  si  es té  previst  i de quina manera, l' existència d’un ampli carril bici que permeti que l’alumnat dels centres d’ensenyament de La Garriga puguin accedir sense perill als seus centres d’educació (IES, Escoles de primària, d’art i de música)
• Què penseu fer per reduir la contaminació acústica (motocicletes amb el tub d’escapament modificat,camions que travessen el poble (carrer calàbria,també som poble!!),semàfors on s’aturen vehicles de nit amb el volum de la música molt alt...)?
  La Garriga s’està convertint en un poble sorollós per on no ve de gust passejar i a on costa cada cop més descansar per les nits.